HOME | singledoutfilm

La JULES (30, Melbourne) és una xef que treballa a Melbourne: molt segura de sí mateixa però a la vegada sola i amb moltes inseguretats. Fa dos anys que ho van deixar amb la seva parella i des de llavors que està apuntada a diverses pàgines d’internet confiant trobar l’amor de la seva vida, la seva mitja taronja. Al llarg del documental la Jules va canviant les seves expectatives, adaptant-se al moviment ràpid, substitutori i variable del panorama online. Triar homes per Internet és com triar un tros de peix al mercat. De la mateixa manera ella acaba entenent que potser la llista de requisits que ha de tenir la parella és quelcom imposat i molt llunyà a la realitat que l’envolta. Aprofita aquestes cites per escriure el seu primer monòleg com a humorista que representarà en un famós cafè-teatre de Melbourne. El fet de ser soltera, entén ella, l’ha permès emprendre aquet canvi de professió, enfocant-se cada vegada més al món de la comèdia i allunyant-se del món de la hostaleria.

La mateixa evolució la farà ella de manera interna: D’on ve la voluntat fèrria de tenir parella? d’un mateix? de la societat? fins a quin punt ens veiem influenciades pel que pensen de nosaltres, pel que fa tothom al nostre voltant? Som lliures de decidir com volem viure o estem condemnades a la comparació constant? I si volem una parella, quines són les nostres expectatives?

MELEK és filla de l’Imán d’un petit poble al nord de Turquia. Fa un any que es va traslladar a Istanbul i viu sola en un petit apartament en un dels barris més tradicionals de la ciutat, a Kadikoy. La mort recent del seu pare, qui sempre la va animar a estudiar i viure a l’estranger, tindrà greus conseqüències sobre la seva llibertat. Poc a poc, la Melek haurà d’enfrontar-se a la pressió constant dels seus familiars i amics perquè torni al poble, a casa, i renunciï a la seva vida urbana de soltera que ella tant estima.

YANG (35, XANGAI)

“La meva mare m´ha dit que si no porto algú a casa aviat em puc anar oblidant de quedar-me allà”

MELEK (28, ISTANBUL)

"Quan el meu pare va morir, el meu destí ja estava escrit: un altre home havia d'ocupar el seu lloc. Si no era el meu germà, seria un marit."

La YANG és una advocada d’èxit que viu a Xangai i té el seu propi gabinet d’advocats, on ella és la única dona. Des de sempre ha donat prioritat a la seva feina i rebutja rebaixar les seves elevades expectatives professionals només per trobar parella. Però a la Xina ser soltera implica pagar un alt preu: a part de les exigències de la seva feina ha de fer front a les exagerades pressions de matrimoni per part de la seva mare, especialment quan la seva cosina petita acaba de casar-se. Viure amb una mare que es passa el dia lamentant-se per tenir una filla tan especial que no trobarà mai un marit no és gens fàcil. Aquesta pressió constant de la seva mare la Yang la suporta bastant bé ja que es passa el dia fóra de casa treballant, però cada vegada que tota la família ha de venir a casa, per ella és un drama.

La Yang és una noia que creu en la possibilitat d’enamorar-se, però no vol que aquest sigui objectiu últim de la seva vida.

Com cada any, al febrer es celebra l’Any Nou Xinès i es prepara per enfrontar aquesta reunió familiar anual. Cada vegada que arriben aquestes dates ella sí que voldria tenir un nòvio per pal·liar la pressió familiar que rep. El que més li agradaria però, és que la seva mare entengués que ella és feliç amb la vida que porta.

MANU (40, BARCELONA)

"He esperat 7 anys per tenir parella. M´hauria agradat conèixer a algú per a formar una família, però entre no

fer-ho, i fer-ho sola, prefereixo fer-ho sola”.

La MANU (40, Barcelona) és professora d’Institut i dissenyadora de moda. Cansada d’esperar a algú en condicions per formar una família, decideix tirar pel dret i està en el procés de quedar-se embarassada del seu primer fill com a mare soltera, per inseminació artificial. Porta dos anys en plataformes de cites per Internet i s’ha avorrit d’aquest sistema de lligar. Està convençuda de ser mare soltera però li hagués agradat fer-ho amb algú al costat. Per sort compta amb el recolzament de la seva família, ja que és conscient que sola és gairebé inviable intentar fer de mare en un país com el nostre.

Després de dos intents per inseminació artificial ara es planteja fer un últim intent a través del tractament in vitro, molt més car però a la vegada més exitós. No és una decisió fàcil i està marcada per una forta resignació per no haver trobat al que ella hauria volgut pare del seus fills. També està preocupada per l’edat que té i es penedeix d’haver esperat tant per ser mare. El documental segueix a la Manu des dels mesos previs a aquest gran pas.

Tot just complerts els trenta i pocs anys, i en un moment forca dolç personalment, em trobava qüestionant-me fins la sacietat per què no tenia parella, i quin problema (invisible per mi, aparent per tothom, pensava) devia de tenir jo que encara no l’havia trobada. No podia ser! El cert és que invertia més temps tractant d’esbrinar per què encara estava sola (o no en parella), que en gaudir de les oportunitats que la vida m’oferia, i malgrat. Davant d’això, i amb la voluntat de convertir tota aquesta angoixa en energia d’un altre tipus, tramàvem amb l’amiga l’ànima i co-directora, Ariadna Relea, una història que ens ajudés a entendre si l’estigma de ser soltera seguia viu, si passava a tot arreu, per què passava, quin impacte tenia això en les pròpies solteres i sobretot, quin impacte tenia l’augment de la solteria en general a un nivell més social.

Aquesta va ser l’espurna de naixement de Singled [Out].

I qui som nosaltres? Nosaltres som Suricata Stories, una productora de nova creació especialitzada en documental que neix com a resultat de la nostra inquietud per trobar una plataforma sota la qual donar veu i desenvolupar els nostres propis projectes.

Suricata Stories aposta per històries explicades per dones des d’un acostament cinematogràfic i un tractament narratiu centrat en histories personals.

Suricata Stories som nosaltres, la Mariona i l’Ariadna, amb l’ajut de tot un grapat de gent:

Guió i direcció: Mariona Guiu i Ariadna Relea

Direcció de fotografia: Ariadna Relea

Produit per Suricata Stories en coproducció amb Televisió de Catalunya

Producció associada: Belén Sánchez

Música: Tolo Prats

Postproducció d’imatge: Antaviana

Amb qui em casaré, i quan passarà. Aquestes dues preguntes encara avui defineixen l'existència de qualsevol dona.

Al mateix temps, arreu del món el concepte de família està evolucionant i cada vegada hi ha més dones solteres, mares solteres i no-mares. La solteria està en augment a gairebé tot arreu. L’Euro-monitor, una empresa d’estadística mundial, prediu un augment de 48 milions de nous residents en solitari l’any 2020, un salt del 20 %. Aquests seran el grup de llars de més ràpid creixement en la major part del món.

Avui en dia tenir parella és moltes vegades un desig social, de reconeixement. Seguim vivint en una societat que celebra el matrimoni i, en el cas de la dona, no tenir parella a certa edat segueix sent interpretat com un error o com una equivocació: se segueix mirant a la dona soltera com un ésser incomplet. Tradicionalment com a dona no tenir parella significava no haver estat escollida o, encara pitjor, ser estèril, i no sembla que haguem caminat massa més enllà d’aquesta concepció.

A gairebé cada racó del món hi ha una paraula per descriure la dona soltera a partir de certa edat. Cap d’aquestes paraules es refereix a una dona feliç en la pell de soltera, si no més aviat a una dona que no ha tingut èxit en la missió de trobar un home que l’emparelli. En català i en castellà hi ha la solterona, que fa referència a aquella dona no casada, més aviat lletja que no ha aconseguit trobar un marit per casar-se. En anglès hi ha la spinster, que es refereix a una soltera agressiva, d’alta posició social i econòmica, moltes vegades presentada com algú més interessat en els vestits que es posa que en el món on viu. Els mitjans de comunicació especialment nord-americans han perpetrat la imatge d’aquesta soltera fins la sacietat. A la Xina, en canvi, existeix la paraula shengnu, que significa, literalment, dona sobrant, i que fa referència a una dona educada, d’estudis que encara no s’ha casat. Socialment molt estigmatitzada, la shengnu es veu forçada a tot tipus d’estratègies per pal·liar la pressió que rep de la família i de la societat.

Aquests missatges, que ens arriben de diferents formes a nivell social (al documental viatgem a la Xina de la campanya de les dones sobrants, contraposant-la amb Austràlia que en teoria és molt més oberta), incideixen de manera molt important en com ens veiem les dones quan estem solteres. Si bé algunes gaudim de la solteria, sempre hi ha un pensament subjacent d'haver fallat a algú (família, societat, a una mateixa). Ens trobem llavors en una cruïlla de missatges contradictoris: d'una banda el missatge que som dones lliures d'escollir el nostre futur (estudiar, treballar etc.), però alhora aquest futur ha de ser compartit en parella. En aquest moment de xoc de valors, hem de seguir parlant d'aquest atzucac per trencar d'una vegada i per sempre per totes aquest estigma i que les dones solteres deixem de preguntar-nos en què hem fallat en aquest punt. En definitiva, volem canviar la narrativa sobre la solteria femenina i legitimar la idea que és una opció vàlida com qualsevol altra.

Gràcies per ajudar-nos a explicar aquesta història!

Tan bon punt ens vàrem adonar que l’estigma de ser soltera roman viu quan en principi tot semblava indicar que ja no era així, ens vàrem posar les piles.

L’Ariadna va venir a Austràlia i vàrem començar a entrevistar a experts a Austràlia, i després a fora.

El Bernard Salt (Austràlia), demògraf que parla de la sequera d´homes, el què ell ha com a Men Draught; la Eva Illouz, sociòloga de la parella i de l’amor, la Leta Hong Fincher (Hong Kong), parlant de la campanya d’estigmatització de les dones solteres a Xina, l’Eva Cox (Austràlia) subratlla de quina manera ens sentim validats pel fet de tenir algú a les nostres vides perquè en el model en el què vivim el discurs està centrat en la possessió.

De fet les paraules de la Eva Cox són les que ens van fer pensar molt, i van marcar el principi del viatge que va venir després:

A partir d’allà vam tenir una revelació. De quina manera es viu la solteria femenina en països on la dona s´ha empoderat i a on, en principi, aquesta és una qüestió superada?

Estem molt contentes de dir que des del principi de tot hem comptat amb l’ajuda de TV3. Gràcies al seu suport, necessari i valuós, hem pogut avançar cap a nous horitzons financers, a l’hora que el recolzament rebut a un nivell més moral ha estat essencial per creure en la pel·lícula que estàvem fent! L’Institut Català de les Indústries culturals també ens ha brindat el seu suport, i a més, també comptem amb l’ajuda d’Eurimages, el fons europeu per la coproducció. Singled [Out] és el primer documental de l’estat que reb aquesta prestigiosa ajuda, per tant ho diem ben contentes: tenim una pel·lícula especial!

I ho és, sobretot, pels nostres PERSONATGES, dels que et parlem tot seguit.

Estem al final del viatge. Aquest de baix és el recorregut que hem fet fins ara, des que vam començar la travessia el 2013:

Necessitem 15.000 euros per acabar la postproducció: color, postproducció de so, subtítols, masteritzat. El que vindria essent la última fornada perquè la pel·lícula quedi llesta per ser tastada!

Els 5000 restants seran destinats per despeses de còpies, el pagament de la banda sonora, i el pagament de drets d’algunes imatges que apareixen a la pel·lícula.

Més enllà de formar part del camí d’aquesta pel·lícula i contribuir a que aquesta història necessària vegi la llum, el teu ajut es tradueix en recompenses sucoses que pots veure a la pàgina dreta de la pàgina de Kickstarter (clica a l’icone verd del principi d’aquesta pàgina). És allà també on pots sel.leccionar-les.

Comptem amb tu!

MOLTES GRÀCIES!

SHU és una jove empresària que treballa per a la seva pròpia marca d'importació de cosmètics. Havent estudiat a França, i després havent tornat a la Xina, s'adona com n'és de difícil de connectar amb els homes xinesos. Al mateix temps, es mor de ganes d'enamorar-se, i es troba havent de combatre la pressió familiar que reb per no estar casada. Cada vegada més a prop de l'Any Nou Xinès, la Shu es preocupa per visitar un any més a la seva familia sense acompanyant.

Ens pots ajudar a explicar aquesta història?

SHU (34, XANGAI)

¨Per tal de trobar la meva mitja taronja m´he de relaxar, i concentrar-me en això"

Si us plau, PER ADQUIRIR LA TEVA RECOMPENSA HAS D’ANAR A KICKSTARTER. PREM EL BOTÓ DE DALT.

Singled [Out] és un documental que recorre la història de cinc dones solteres en quatre ciutats del món (Barcelona, Melbourne, Shangai i Istambul), juntament amb la veu d’experts i la veu de la

co-directora Mariona, que marca l’inici del viatge. En l’afany d’intentar destapar l’estigma de ser dona soltera a partir de certa edat, i amb la voluntat d’entendre com es viu la solteria femenina internacionalment, la peça és un conjunt d’experiències de dones solteres que proposa reflexionar sobre el lloc de l’amor avui, en aquest món de relacions per encàrrec on-line i on l’individualisme és al centre de l’equació.

Després de 4 anys en el camí d'aixecar aquesta pel.lícula, ens trobem a punt d'acabar-la quasi hem arribat al final. Ens queda un últim esforç per fer-la possible, i comptem amb tu.